El primer cop que em vaig “reunir” amb ell va ser als serveis de l’Hôtel George-V de París. Em va posar al coll un agitador de còctel amb forma d’espasa perquè considerava que sortia poc al vídeo dels Stones que jo estava dirigint [“Undercover Of The Night”]. Keith és una barreja increïble entre persona real i personatge, ningú no es coneix millor a si mateix. Malgrat la bogeria de la fama que destrueix tantes persones, se les ha enginyades per continuar tocant de peus a terra. La meva pel·lícula se centra en l’home rere la llegenda, en la seva infantesa i adolescència a Dartford i Londres durant la postguerra, en allò que el va fer tal com és. Convé revisitar aquella època: els canvis que es van produir als 60 ja bullien aleshores sota la superfície. I en el clima polític actual és un advertiment per no tornar a aquella mentalitat de “la petita Anglaterra”. –JULIEN TEMPLE
Keith Richards: The Origin of Species (Julien Temple, 2016). Obtenir entradas.
